Angela Davis, la revolta permanent | Directa

Angela Davis, la revolta permanent

L'activista i pensadora afroamericana ha estat de gira pel País Basc. A més d'intentar visitar Arnaldo Otegi a la presó de Logronyo, ha participat en diversos actes. Diumenge va ser la protagonista d'una entrevista a tres bandes a Bilbao

Davis dóna suport a la campanya internacional 'Free Otegi, Free Them All', juntament amb altres personalitats internacionals

Gemma Garcia

"Volem la llibertat, volem poder per determinar el destí de la nostra comunitat negra". "Volem plena ocupació", "habitatges decents", "una educació que mostri la vertadera història". Són només quatre dels deu punts del programa amb què el Partit Pantera Negra (Black Panther Party, en anglès) va irrompre a l'escena política nord-americana l'any 1967. Per Angela Davis, continuen ben vigents perquè no s'ha produït cap canvi estructural. Als seus 72 anys, tot i haver estat perseguida pel racisme i l'anticomunisme durant les dècades convulses dels anys 60 i 70, conserva les idees, la lucidesa i el somriure. Aquests darrers dies, ha estat de gira pel País Basc, convidada per la Fundació Ipar-Egoa i l'Institut per la Promoció d'Estudis Socials (IPES). Diumenge passat, va ser entrevistada a tres bandes per Maider Eizmendi, Laura Mintegi i David Fernàndez en un acte organitzat per Naiz i 7K, magazín dominical del diari Gara, al museu Guggenheim de Bilbao.

Angela Davis amb la portaveu de Sortu, Amaia Izko, a les portes de la presó de Logronyo / Gemma Garcia

Les primeres paraules d'Angela Davis van ser per expressar la seva solidaritat amb Arnaldo Otegi i el conjunt de presos i preses polítiques basques. Poques hores abans, havia intentat visitar Otegi a la presó de Logronyo, d'on hauria de sortir el pròxim 1 de març, acompanyada pel fill d'Otegi, la portaveu de Sortu Amaia Izko i Fermin Muguruza. Malgrat haver fet les gestions mesos abans, el funcionari de la presó els va dir, ras i curt: "Angela no té autoritzada l'entrada". L'activista afroamericana, juntament amb altres personalitats internacionals com Noam Chomsky o Pepe Mújica, dóna suport a lacampanya internacional Free Otegi, Free Them All. Amb Otegi, comparteix una llarga trajectòria de lluita i el fet d'haver conegut la presó per raons polítiques. El 1972, Davis va ser acusada de còmplice en un tiroteig amb víctimes mortals al judici de l'anomenat cas d'Els Germans de Soledad i condemnada a mort. Ràpidament, van activar la campanya internacional Free Angela, que va aconseguir la seva llibertat.

Segurament, el seu pas per la presó (i el de tants altres companys de militància), així com la realitat penitenciària racista i classista dels Estat Units, van dur Angela Davis a estudiar el sistema penitenciari. Ha exposat els seus plantejaments abolicionistes en reiterades ocasions i, a Bilbao, ho va tornar a fer: "Ara més que mai, amb l'expansió de murs i presons arreu del món, tenim més raons per doblar els esforços". Precisament, quan l'abolició del complex industrial de presons sembla més utòpica que possible, Davis insisteix a dir que, "si no es tenen somnis, si no s'utilitza la imaginació, estarem actuant en connivència amb el sistema capitalista". Un posicionament en el qual s'entreveu la crítica que va fer W.E.B. Du Bois a la supressió de l'esclavitud: "No n'hi ha prou amb desfer-se de les cadenes".



Els darrers 40 anys, les condicions han canviat molt; durant la dècada dels 60, hi havia un fort moviment comunista. Davis militava al Comitè Coordinador No violent Estudiantil (SNCC) i al Partit Pantera Negra i, el 1968, es va afiliar al Partit Comunista. Un any després, va ser expulsada de la universitat on impartia classes de filosofia política, després de ser acusada per Reagan, aleshores governador de Califòrnia, per la seva militància. A vegades, afegeix Davis, "tendim a ser nostàlgics amb el passat i la nostàlgia no ha de suplantar l'acció en el present". L'activista no imagina la vida de cap altra manera que no sigui en revolta permanent: "Mantinc el sentit de la responsabilitat internacional en termes d'igualtat econòmica, racial i de gènere. No sé actuar de cap altra manera".

Origen, camí i fi
Davis no entén el compromís amb la transformació radical com un sacrifici: "Jo sempre he gaudit de la meva lluita". Parafrasejant el "long walk to freedom" de Nelson Mandela, explica que, a vegades, és necessari reposar per poder continuar i que s'han de transformar les relacions durant els mateixos "processos de lluita pel socialisme". Es mostra esperançada perquè considera que les noves generacions, al mateix temps que han interioritzat les teories i les anàlisis que intentaven explicar els anys 60, ara tenen més cura dels processos. Encara recorda que, durant els mesos que va passar a la presó, va començar a fer ioga i, quan en va sortir, no gosava dir-ho als camarades perquè tenien assumit que era una pràctica individualista. El ioga de Davis i un reconeixement autocrític del seu vot per Obama van arrencar les rialles del públic.









Davis va ser entrevistada a tres bandes en un acte al museu Guggenheim de Bilbao / Gemma Garcia





Angela Davis va néixer a Birmingham, Alabama, el 1944, en un districte anomenat Dynamite Hill pels atemptats que hi perpetrava el Ku Klux Klan contra famílies negres. Eren anys d'autodefensa i el Partit Panteres Negres va néixer amb aquest cognom per fer front, també, als atacs i la impunitat policials. Com a dona, negra i comunista, va fer la seva primera classe d'autodefensa el 1967, però assegura que no vol dependre de l'autodefensa per garantir que les dones estaran protegides: "Hem de mirar cap a una societat on la violència de gènere estigui eradicada". En aquesta lluita, Davis sempre ha subratllat que l'explotació racista i sexista és intrínseca al sistema capitalista. "Sovint, el que assumim com a natural és allò que té més construcció ideològica al darrere". Així de contundent es mostra respecte a la discriminació de gènere i posa èmfasi en el fet que els homes han assumit privilegis als quals no volen renunciar i, per tant, "cal lluitar per abolir-los, igual que en l'àmbit econòmic".

A escala internacional, Davis apunta la lluita contra la islamofòbia com un dels reptes contemporanis més importants. Des del setembre de 2001, quan George Bush va declarar la lluita contra el terrorisme i va posar en marxa la Patriot Act, el dimoni del comunisme, assegura Davis, ha estat substituït per l'islam. En aquest context, Davis defensa l'articulació d'un nou internacionalisme que consideri la complexitat i la globalitat dels esdeveniments.

Com Otegi, Davis també s'ha convertit en una icona. El rostre de l'activista afroamericana quan tenia 26 anys apareix a cartells i samarretes. Al principi, reconeix, aquella sobrerepresentació la molestava, però, finalment, va comprendre que aquella imatge ja no es referia a ella com a individualitat, sinó com a col·lectivitat; com un moment de la història. Un dia, Davis es va apropar a una noia negra per preguntar-li per què lluïa una samarreta amb la seva imatge. Ella va respondre que, quan la duia, se sentia empoderada: "Em vaig reconciliar amb aquella imatge, que ja no em pertany a mi, sinó al món".

TRADUCCIÓN AUTOMATICA:

"Queremos la libertad, queremos poder para determinar el destino de nuestra comunidad negra". "Queremos pleno empleo", "viviendas decentes", "una educación que muestre la verdadera historia". Son sólo cuatro de los diez puntos del programa con el que el Partido Pantera Negra (Black Panther Party, en inglés) irrumpió en la escena política estadounidense en 1967. Por Angela Davis, siguen bien vigentes porque no se ha producido ningún cambio estructural. A sus 72 años, a pesar de haber sido perseguida por el racismo y el anticomunismo durante las décadas convulsas de los años 60 y 70, conserva las ideas, la lucidez y la sonrisa.Estos últimos días, ha estado de gira por el País Vasco, invitada por la Fundación Ipar-EGOA y el Instituto para la Promoción de Estudios Sociales (IPES). El pasado domingo, fue entrevistada a tres bandas para Maider Eizmendi, Laura Mintegi y David Fernández en un acto organizado por Naizo y 7K , magacín dominical del diario Gara , en el museo Guggenheim de Bilbao.

Davis intentó 

Las primeras palabras de Angela Davis fueron para expresar su solidaridad con Arnaldo Otegi y el conjunto de presos y presas políticas vascas. Pocas horas antes, había intentado visitar a Otegi en la cárcel de Logroño, de donde debería salir el próximo 1 de marzo, acompañada por el hijo de Otegi, la portavoz de Sortu Amaia Izko y Fermin Muguruza. A pesar de haber hecho las gestiones meses antes, el funcionario de la prisión les dijo, en pocas palabras: "Angela no tiene autorizada la entrada". La activista afroamericana, junto con otras personalidades internacionales como Noam Chomsky o Pepe Mújica, apoya la campaña internacional Free Otegi, Free Them All. Con Otegi, comparte una larga trayectoria de lucha y el hecho de haber conocido la cárcel por razones políticas. En 1972, Davis fue acusada de cómplice en un tiroteo con víctimas mortales en el juicio del llamado caso de Los Hermanos de Soledad y condenada a muerte.Rápidamente, activaron la campaña internacional Free Angela, que logró su libertad. Seguramente, su paso por la cárcel (y el de tantos otros compañeros de militancia), así como la realidad penitenciaria racista y clasista de los Estado Unidos, llevaron Angela Davis a estudiar el sistema penitenciario. Ha expuesto sus planteamientos abolicionistas en reiteradas ocasiones y, en Bilbao, lo volvió a hacer: "Ahora más que nunca, con la expansión de muros y prisiones en todo el mundo, tenemos más razones para doblar los esfuerzos". Precisamente, cuando la abolición del complejo industrial de prisiones parece más utópica que posible, Davis insiste en que, "si no se tienen sueños, si no se utiliza la imaginación, estaremos actuando en connivencia con el sistema capitalista". Un posicionamiento en el que se vislumbra la crítica que hizo WEB Du Bois a la supresión de la esclavitud: "No basta con deshacerse de las cadenas".

  Los últimos 40 años, las condiciones han cambiado mucho; durante la década de los 60, había un fuerte movimiento comunista. Davis militaba en el Comité Coordinador No violento Estudiantil (SNCC) y al Partido Pantera Negra y, en 1968, se afilió al Partido Comunista. Un año después, fue expulsada de la universidad donde impartía clases de filosofía política, tras ser acusada por Reagan, entonces gobernador de California, por su militancia. A veces, añade Davis, "tendemos a ser nostálgicos con el pasado y la nostalgia no debe suplantar la acción en el presente". La activista no imagina la vida de otra manera que no sea en revuelta permanente: "Mantengo el sentido de la responsabilidad internacional en términos de igualdad económica, racial y de género. No sé actuar de otra manera". Origen, camino y fin Davis no entiende el compromiso con la transformación radical como un sacrificio: "Yo siempre he disfrutado de mi lucha". Parafraseando el " long walk to freedom " de Nelson Mandela, explica que, a veces, es necesario reponer para poder continuar y que se han de transformar las relaciones durante los mismos "procesos de lucha por el socialismo". Se muestra esperanzada porque considera que las nuevas generaciones, al tiempo que han interiorizado las teorías y los análisis que intentaban explicar los años 60, ahora tienen más cuidado de los procesos. Aunque recuerda que, durante los meses que pasó en prisión, comenzó a hacer yoga y, cuando salió, no osaba decir a los camaradas porque tenían asumido que era una práctica individualista. El yoga de Davis y un reconocimiento autocrítico de su voto por Obama arrancaron las risas del público.

Angela Davis nació en Birmingham, Alabama, en 1944, en un distrito llamado Dynamite Hill por los atentados que perpetraba el Ku Klux Klan contra familias negras. Eran años de autodefensa y el Partido Panteras Negras nació con este apellido para hacer frente, también, a los ataques y la impunidad policiales. Como mujer, negra y comunista, hizo su primera clase de autodefensa en 1967, pero asegura que no quiere depender de la autodefensa para garantizar que las mujeres estarán protegidas: "Tenemos que mirar hacia una sociedad donde la violencia de género esté erradicada ". En esta lucha, Davis siempre ha subrayado que la explotación racista y sexista es intrínseca al sistema capitalista. "A menudo, lo que asumimos como natural es lo que tiene más construcción ideológica detrás". Así de contundente se muestra respecto a la discriminación de género y pone énfasis en el hecho de que los hombres han asumido privilegios a los que no quieren renunciar y, por tanto, "hay que luchar para abolirlos, al igual que en el ámbito económico".

A nivel internacional, Davis apunta la lucha contra la islamofobia como uno de los retos contemporáneos más importantes. Desde septiembre de 2001, cuando George Bush declaró la lucha contra el terrorismo y puso en marcha la  Patriot Act , el demonio del comunismo, asegura Davis, ha sido sustituido por el islam. En este contexto, Davis defiende la articulación de un nuevo internacionalismo que considere la complejidad y la globalidad de los acontecimientos.

Como Otegi, Davis también se ha convertido en un icono. El rostro de la activista afroamericana cuando tenía 26 años aparece en carteles y camisetas. Al principio, reconoce, esa sobrerrepresentación la molestaba, pero, finalmente, comprendió que aquella imagen ya no se refería a ella como individualidad, sino como colectividad; como un momento de la historia. Un día, Davis se acercó a una chica negra para preguntarle por qué lucía una camiseta con su imagen. Ella respondió que, cuando la llevaba, se sentía empoderada: "Me reconciliarse con esa imagen, que ya no me pertenece a mí, sino en el mundo".